Un dels sectors que s’han assenyalat com a agents de la transició a la democràcia ha estat el dels militars que es van organitzar per a lluitar per un canvi d’orientació en les FAS, des de dins del que llavors es considerava com la columna vertebral de l’antic règim.

S’ha destacat sempre el paper de la Unió Militar Democràtica (UMD) com a facilitador d’un canvi en la mentalitat dels militars i en l’orientació de noves polítiques militars que allunyessin els impulsos involucionistes que van marcar l’anomenada transició. Malgrat totes les limitacions inherents a una “transició” atorgada des dels sectors franquistes, l’aparició en escena de la UMD va suposar un seriós batzac a l’atenció de la jerarquia militar i va introduir en ella seriosos dubtes sobre la seva capacitat d’enderrocar el procés democràtic a través d’amenaces i intents de cop d’estat.

La vida activa de la UMD es va limitar als primers anys de la transició, encara que alguns dels seus membres van continuar actius, vigilant els moviments de les trames colpistes i reivindicant el dret al reingrés en les Forces Armades dels seus principals protagonistes, del qual havien estat privats en la Llei d’Amnistia.

Després de la seva auto dissolució, van anar caient en l’oblit molts dels seus plantejaments originals (llei d’amnistia completa, ruptura democràtica i obertura d’un procés constituent, no a les aliances militars…), que van ser discrets i eficaçment enterrats per les forces polítiques que van col·laborar amb els poders franquistes en favor de l’acceptació d’una nova restauració borbònica.
Sense pretendre entrar a valorar les possibilitats reals llavors existents per a un genuí exercici de sobirania popular no condicionada per elements involucionistes, avui, des del programa «Espanya en llibertat. 50 anys«, se’ns vol vendre el discurs que no sols es va fer el que era merament possible, sinó que el procés de la transició ens ha conduït al millor dels mons possibles, amb una “democràcia plena” i gaudint dels drets socials, la llibertat i la justícia. Tot això, insistint en el caràcter democràtic de les Forces Armades i dels seus components, la qual cosa és desmentit amb recurrents expressions públiques d’intimidació o amenaces, que mostren una notable pervivència de la mentalitat franquista, mentre posicions democràtiques des de dins del seu si són assenyalades i reprimides com a nocives per a la necessària cohesió i unitat.

Resulta penosa la manera en què s’intenta mostrar el paper dels militars en la transició i, en particular, el de la UMD. Aquest moviment, extremadament plural en la seva composició i que va aparèixer com una genuïna expressió de voluntat democràtica de militars per una plena sobirania popular, han acabat per convertir-ho en un instrument de legitimació, també des del militar, de la transició tal com es va desenvolupar.

També tenim constància de l’existència en l’època d’altres agrupacions de militars, poc esmentades en l’esfera pública, però que van tenir la seva transcendència en la percepció de possibles fractures en la unitat de les FAS i de la Guàrdia Civil per part de la jerarquia militar i que van contribuir a frenar els impulsos colpistes en el seu si: la Unió Democràtica de Soldats, l’Assemblea Democràtica de Soldats de Madrid, la Federació d’Unions de Soldats i Mariners Demòcrates, els militants del PTE que van acceptar enrolar-se per a poder incidir des de dins de les casernes organitzant-se com a cèl·lules de resistència; i potser unes altres que no coneixem. També, de la Unió Sindical de Guàrdies Civils, embrió del que seria el clandestí Sindicat Unificat de la Guàrdia Civil.

A aquests esforços per democratitzar les forces armades cal afegir els d’aquells dels seus components que es van atrevir a desafiar obertament la mentalitat reaccionària, obscurantista i filofeixista de bona part de la seva jerarquia, que s’ha mantingut fidel als patrons de conducta franquista fins als nostres dies.

Des de l’Associació per la Memòria Militar Democràtica (AMMD) convoquem a la jornada de debat «Militars demòcrates contra la dictadura franquista 50 anys de llibertat o d’impunitat?«, amb la participació d’actors que van tenir un paper rellevant en aquests moviments, amb l’objectiu de donar testimoniatge del seu protagonisme, d’explicar els seus plantejaments inicials i què és el que ha quedat en el tinter al llarg de tot el procés fins avui.

Considerem que és una iniciativa necessària com a contrapunt al revisionisme històric i el discurs triomfalista del partit en el govern. Volem reflexionar, amb 50 anys de perspectiva històrica, sobre fins a quin punt aquelles organitzacions de militars i guàrdies civils, que tant van arriscar en aquella circumstància històrica, estaven en veritable connexió amb els genuïns anhels de llibertat i democràcia del poble espanyol; fins a on aquests van ser traïts pels embats d’una emergent classe política interessada a acomodar-se a les estructures del poder realment existents; i si van fer tot el que podia fer-se llavors, especialment, en la contenció dels impulsos involucionistes i colpistes en les FAS, que era probablement la tasca més important que s’esperava d’elles.

Però també, en què van fallar aquestes organitzacions, què van fer malament, per què van renunciar tan aviat a la legitimitat sobirana de la República i a la memòria dels seus caiguts i van acabar acceptant aberracions com una llei de punt final per als crims del franquisme que es tornaria contra ells, l’aliança a l’església catòlica exclusivista, la renúncia a la sobirania nacional i el sotmetiment a l’estratègia de dominació imperial dels EUA, i l’oberta tolerància amb l’actitud antidemocràtica de molts dels quadres militars.

Serà el divendres 28 de novembre, a partir de les 10 hores, a la Presó Model de Barcelona, amb les següents intervencions:

• 10.00.- Obertura: Francesc Xavier Menéndez i Pablo, Director General de Memòria Democràtica
• 11.00.- Manuel Pardo de Donlebún, President de la AMMD
• 12.00.- José Ignacio Domínguez, de la Unió Militar Democràtica
• 13.00.- Fernando Luengo, de la Unió Democràtica de Soldats.
• 17.00.- Antonio Sierra, de les cèl·lules clandestines del PTE.
• 18.00.- Marco Antonio Santos, cap de l’Exèrcit de Terra, expulsat arbitràriament.
• 19.00.- Luis Gonzalo Segura, ex-Tinent de l’Exèrcit, expulsat per denunciar la corrupció.

L’acte està organitzat per la Direcció General del Memorial Democràtic de Catalunya i l’Associació per la Memòria Militar Democràtica.

Junta Directiva de l’Associació per la Memòria Militar Democràtica, 27 d’octubre de 2025

Referències:
El Salto: Manuel Linde y el SUGC. La otra Guardia Civil
Document: «El movimiento de soldados en España» per Miguel Durán (Federació d’Unions de Soldats i Mariners Demòcrates de les F.F.A.A.).
Rebelión: GUARDIAS CIVILES VERSUS GUARDIAS CIVILES (O la historia no contada de la lucha por la democracia desde las entrañas del Estado) per Rodrigo M. Rico Ríos.

CARTELL DESCARREGABLE:

CONVOCATÒRIA: